Estepa de Cartagena
L’Oceanogràfic de València col·labora amb la Generalitat Valenciana en la recuperació de la planta més amenaçada de la flora espanyola.
Història de l'Estepa de Cartagena
L’any 1986, es va descobrir al Camp de Túria una estepa de Cartagena després de 29 anys de donar-la per extinta en la flora ibèrica.
A diferència d'altres plantes, l’estepa de Cartagena necessita un altre individu per a encreuar-s’hi i, així, poder tindre descendència. I com que esta era l’única planta coneguda, l’extinció pareixia inevitable.
Després de ser reconeguda com a planta en PERILL CRÍTIC D'EXTINCIÓ en diversos catàlegs nacionals i autonòmics, es començaren a investigar diverses vies de conservació i recuperació.
En els anys noranta es va clonar IN VITRO i s’obtingueren molts exemplars d’estepa idèntics genèticament al progenitor, és a dir CLONS, però no podien reproduir-se i, a més, presentaven mutacions no desitjables.
Sorprenentment, el maig del 2012 ocorre un fet inesperat: la planta valenciana produïx un únic fruit amb tres llavors, i dos d’estes llavors aconseguixen germinar.
Aquella mateixa tardor del 2012, en una visita a la planta silvestre, s'observa que una branqueta està partida i s'aprofita per a preparar esqueixos, d'on es tornen a obtenir cinc CLONS d’estepa, però ara lliures de mutacions.
El 2013, la planta produïx 28 fruits, amb un centenar de llavors, 15 de les quals germinen i donen lloc a noves plantes.
L'encreuament entre les plantes obtingudes per esqueix i per germinació de llavors dóna la primera generació de plantes totalment viable que serà la base per a la recuperació de l'espècie i la creació de noves poblacions.
En l'actualitat, algunes d'estes plantes poden observar-se a l’Oceanogràfic, que actua com a productors de llavors que servixen per a la introducció de plantes en el medi natural.